Carta als actors

Valère Novarina va escriure els textos «Carta als actors» i «Per a Louis de Funès» (inclosos al volum Le théâtre des paroles, París, P.O.L., 1989; reed., 2007) en dos moments diferents de la seva trajectòria escènica. El primer, que data del 1974, el va donar en mà, a manera de manifest, als actors i les actrius que preparaven L’atelier volant, la seva primera peça teatral, quan el director encarregat de la posada en escena li va impedir de prendre part en els assajos. «Per a Louis de Funès» el va escriure el 1985, després d’assistir cada nit a les representacions que feia l’actor André Marcon d’una altra obra seva. En tots dos textos Novarina explora el rerefons més ocult i visceral de l’actor, d’on neix l’essència, el misteri, el llenguatge, del teatre; constitueixen, doncs, una reflexió profunda i poètica sobre la transformació dels intèrprets a l’altar de l’escena, on s’exposen al públic i se sotmeten, desproveïts de tot, a una mena de sacrifici violent i fascinant.