Il·legals

Bona part dels sense feina magribins i homes negres de més enllà de l'Atlas, vaguejaven entre Tetuan i Tànger a l'espera de poder saltar a Europa, on els esperava la incertesa d'un treball ben o mal remunerat, o bé la llei contra els il·legals.
A les nits clares guaitaven els llums de l'altre cantó que, com quimèriques cuques refulgens, enterbolien les ments amb cobejances fantasioses: volar, escapar! Fugir cap a un mónsense privacions, sense misèria: una remota útopia humana, tan remota com la mateixa espècie.
Hamid i Alí, amb la seua fuga, realitzaràn un acte amb el qual sempre han somiat els homes: volar cap a un futur millor. La fe en ells mateixos els fa perseguidors d'uh anhel tan antic com les migracions, aquest anhelels pot permetre superar la llei de la gravetat. Però les lleis son implacables, despiadades. Un no pot transgredir les lleis impunement, ni la de la gravetat ni de les altres que ha fixat el poder per a protegir-se d'intrusos i somniadors.