Dos drames i una farça

Aquestes obres, que formen el volum Dos drames i una farsa, estan datades l'any 1956 i pertanyen als moments en què Estellés es don ava a conéixer com a poeta. Les obres mostren l'apropament d'Estellés al teatre i com inicia la recerca per afegir noves vies i nous recursos i perspectives al seu imaginari literari. També es veu l'esforç d'Estellés per aconseguir un llenguatge allunyat del que es troba al teatre més habitual a València (els sainets i els drames vuitcentistes) i assajar un llenguatge i una dramatúrgia contemporanis. Així, en Tot l'amor de la terra aspira a fer un teatre de gran volada, un teatre d'idees que plantegen les grans preocupacions del moment. En canvi, en Una imatge de l'odi l'autor assaja un teatre més realista que retrata el règim franquista a través d'una reunió que homes afectes al règim duen a terme en una casa de cites. Per últim, en La farsa dels joves amants, com indica el nom, hi ha un canvi de to i està centrada en un personatge excèntric. Aquestes obres, junt amb les editades en 1978, ens confirmen l'interés antic d'Estellés pel teatre, com també el valor de la seua obra.